Foo Fighters

Foo Fighters

Epònim	Foo fighter
Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	1995, Seattle
Data de dissolució o abolició	cap valor
Activitat
Activitat	1994  –
Segell discogràfic	RCA Records Capitol Records Roswell Records
Gènere	Rock alternatiu, post-grunge, rock dur, grunge i rock
Influències	The Beatles, Cheap Trick, Elvis Costello, The Stooges, Sonic Youth, Pixies, Screaming Trees, Fugazi, Girls Against Boys (en) , AC/DC, Big Star, Black Sabbath, Flipper (en) , Hüsker Dü, Kiss, Ric Ocasek, Lenny Kravitz, The Cars, Thin Lizzy, Killing Joke, The Jam, Black Flag, Germs, Mudhoney, Wipers (mul) , The Clash, Kyuss (en) i Guns N' Roses
Format per	Franz Stahl Taylor Hawkins Chris Shiflett Rami Jaffee Pat Smear William Goldsmith Nate Mendel Dave Grohl Josh Freese
Altres
Premis (2021)  Rock and Roll Hall of Fame (2011)  MTV Video Music Award al millor vídeo rock
Lloc web	foofighters.com

Foo Fighters fou una banda d'origen estatunidenc creada l'any 1995 per Dave Grohl, ex-bateria de Nirvana.^[1] La banda ha aconseguit diversos reconeixements i han marcat moltíssims èxits al voltant del món, tals com "Big Me", "This is a Call", "Everlong", "Monkey Wrench", "Learn to Fly", "All My Life", "Times Like These", "Best of You", "D.O.A.", "No Way Back" o "The Pretender", que va arribar al lloc n° 1 als "Hot Modern Rock Tracks" el dissabte 1 de setembre de 2007 i es va mantenir com el número 1 per 18 setmanes consecutives.^{[cal citació]}

Foo Fighters és un grup de rock nord-americà format el 1994 a Seattle, Washington. La banda va ser fundada per l'exbateria de Nirvana, Dave Grohl, com un projecte d'un sol home després de la dissolució de Nirvana arran del suïcidi de Kurt Cobain. El grup va prendre el seu nom dels foo fighters, sobrenom encunyat pels pilots d'avions aliats per als ovnis i altres fenòmens aeris. Al llarg de la seva carrera, Foo Fighters ha guanyat 15 premis Grammy, inclòs el de Millor Àlbum de Rock cinc vegades. Van ser inclosos en el Saló de la Fama del Rock and roll en 2021, el seu primer any d'elegibilitat.

Abans del llançament de l'àlbum homònim de debut dels Foo Fighters el 1995 amb Dave Grohl com l'únic membre oficial, aquest va reclutar al baixista Nate Mendel i al bateria William Goldsmith, tots dos membres anteriors del grup Sunny Day Real Estate, així com al guitarrista de gira de Nirvana, Pat Smear. La banda va començar amb presentacions a Portland, Oregon. Goldsmith va renunciar durant l'enregistrament del seu segon àlbum, The Color and the Shape (1997). Grohl va tornar a gravar la majoria de les parts de bateria ell mateix. Smear va abandonar poc després, però va aparèixer com a convidat amb la banda amb freqüència des de 2005 i reincorporant-se definitivament el 2010.

Smear i Goldsmith van ser reemplaçats posteriorment per Franz Stahl i Taylor Hawkins. Stahl va ser acomiadat abans de l'enregistrament del tercer àlbum del grup, There Is Nothing Left to Lose (1999). La banda va continuar breument com a trio fins que Chris Shiflett es va unir a la guitarra per aquest disc. Foo Fighters va llançar el seu quart àlbum, One by One, el 2002. A aquest disc el va seguir In Your Honor (2005), format per dos discs en els quals es va dividir entre cançons acústiques i material més pesat. Foo Fighters va llançar el seu sisè àlbum, Echoes, Silence, Patience & Grace, el 2007.

Per al setè àlbum d'estudi dels Foo Fighters, Wasting Light (2011), produït per Butch Vig, Smear va tornar com a membre de ple dret. Sonic Highways (2014) es va llançar com la banda sonora de la minisèrie de televisió dirigida per Grohl. Concrete and Gold (2017) va ser el segon àlbum dels Foo Fighters a aconseguir el número u als Estats Units i el seu primer àlbum d'estudi a presentar al teclista de sessió i de gira Rami Jaffee com a membre de ple dret. El desè àlbum de la banda, Medicine at Midnight (2021), va ser l'últim on participaria Hawkins, qui va morir el març de 2022.